Hi ha una pregunta que apareix pràcticament cada vegada que un grup d’amics seu a una taula.
“Demanem cadascú el seu plat o compartim?”
I siguem sincers, la majoria de vegades acaba guanyant la segona opció.
Perquè hi ha una cosa que passa quan els plats arriben al centre de la taula: el menjar deixa de ser només menjar i es converteix en una experiència. Tothom opina, tothom tasta i sempre hi ha algú que allarga la mà una mica més ràpid que la resta per agafar l’última croqueta.
Al final, sortir a dinar o sopar amb amics no consisteix només a omplir l’estómac. Consisteix a passar una bona estona. A comentar com ha anat la setmana, a riure, a brindar i a descobrir plats que potser no hauries demanat mai si haguessis vingut sol.
Per això els plats per compartir tenen alguna cosa especial.
Permeten provar més coses, fan que l’àpat sigui més dinàmic i converteixen qualsevol trobada en una experiència molt més divertida.
Les tapes són probablement les grans protagonistes d’aquesta manera de gaudir de la gastronomia i no és casualitat. Són ideals per començar, per anar picant mentre arriba la resta i perquè cadascú pugui tastar una mica de tot. Les clàssiques patates braves continuen sent una aposta segura, igual que les patates amb formatge o els nachos marranos, que acostumen a desaparèixer de la taula molt més ràpid del que sembla.
Però si hi ha un plat que està fet per compartir, aquest és el guaca-mola experience. Només pel nom ja desperta curiositat. Preparar el guacamole al moment i compartir-lo mentre arriben la resta de plats és una d’aquelles experiències que encaixen perfectament amb un dinar o sopar entre amics. Perquè hi ha plats que que generen conversa des del primer moment.
Quan la taula s’omple, comença el millor moment
Hi ha un instant molt concret que defineix qualsevol àpat en grup.
Aquell moment en què els primers plats comencen a arribar i la taula es transforma. De sobte apareixen unes croquetes, unes flors de carxofa, uns calamars a l’andalusa o una safata de peixet fregit. I sense necessitat de posar-se d’acord, tothom sap que és el moment de començar a compartir.
Les croquetes són un clàssic per una raó molt senzilla: agraden pràcticament a tothom. Sempre hi ha aquell amic que diu que només en tastarà una i acaba menjant-ne tres. I les flors de carxofa són un d’aquells plats que sorprenen. Cruixents, saboroses i perfectes per col·locar al centre de la taula perquè tothom en pugui agafar una.
També hi ha plats que tenen un punt més informal però que funcionen especialment bé quan hi ha ganes de compartir. Unes ales de pollastre, uns sticks de mozzarella o una bona combinació de tapes permeten crear un àpat variat on cadascú troba el seu favorit.
I després hi ha els amants del mar. Les gambes a ll’allet, els calamars a l’adalusa, les anxoves de l’Escala o qualsevol proposta de peix fresc tenen aquella capacitat de posar d’acord gairebé tothom. Potser perquè són productes senzills, amb molt de sabor i que encaixen perfectament amb l’ambient relaxat d’un dinar o sopar entre amics.
Una altra opció que mai falla són les taules per compartir. Una bona selecció d’ibèrics i formatges és d’aquells plats que conviden a allargar la conversa. Es demanen per començar i, gairebé sense adonar-te’n, encara n’estàs picant mentre arriben la resta de plats.
Perquè si una cosa tenen els plats compartits és que trenquen el ritme habitual d’un àpat. No hi ha primers ni segons estrictes, no hi ha presses, tot és més espontani.
I això és precisament el que fa que l’experiència sigui diferent.
Els millors records sempre acaben al centre de la taula
Quan pensem en un bon àpat amb amics, normalment no recordem exactament què vam menjar. Recordem el moment, la conversa, les rialles, aquella anècdota que encara surt cada vegada que us torneu a reunir. I curiosament, molts d’aquests records acostumen a començar amb una taula plena de plats per compartir.
Perquè compartir permet descobrir sabors nous, comentar-los amb la resta i convertir el menjar en una experiència molt més social. En lloc de centrar-te en un únic plat, tens l’oportunitat de tastar una mica de tot i construir l’àpat entre tots.
I quan sembla que ja no hi cap res més, arriba un altre gran dilema: les postres. La resposta acostuma a ser la mateixa. Compartir-les també.
Un cheesecake, una crema catalana, un brownie o una fondue de xocolata tenen un encant especial quan hi ha diverses culleres intentant arribar al mateix lloc alhora.
Perquè al final, els plats ideals per compartir no són només una qüestió de mida o de format. Són aquells que fan que la gent es quedi una estona més, que la conversa continuï, que ningú tingui pressa per marxar.
I si hi ha alguna manera de gaudir d’un bon àpat amb amics, probablement és aquesta: una taula plena de plats, ganes de tastar una mica de tot i la certesa que els millors records sempre s’acaben compartint.